Malaltia dels costos de Baumol

La malaltia dels costos o llei de Baumol consisteix en l'augment dels salaris en sectors que no han experimentat cap increment en la productivitat laboral com a resposta a l'augment de salaris en altres sectors que sí que han experimentat un creixement en la productivitat. Fou proposat per primera vegada als anys 60 pels economistes americans William Baumol i William Bowen.^[1]

L'increment de salaris en feines sense guanys de productivitat deriva de la necessitat de competir per treballadors amb feines que sí que han patit creixement de la productivitat i per tant poden pagar salaris més alts de manera natural, tal com prediu l'economica clàssica. A tall d'exemple si el sector minorista paga als seus gerents salaris del segle xx, aquests gerents poden decidir d'anar-se'n al sector de l'automòbil, on els salaris són més alts gràcies a una major productivitat laboral. Així doncs, els salaris dels gerents del sector minorista augmenten no per la productivitat laboral del propi sector sinó per la d'altres indústries.